És la meva última entrada..

Com valoro l’assignatura?? Doncs penso que ha estat força bé, ja que he après bastantes coses sobre les noves tecnologíes, que jo ni coneixia.

La britat és que a mi m’ha costat fer les entrades ja que no estic acostumada a estar davant de l’ordinador buscant què és la web 2.0, què és un podcast… Però després de 3 mesos aprenent aquestes noves coses estic satisfeta d’haver-ho fet.

Ara sóc concient que Internet és un món molt gran per explorar, i que cada vegada més està present en les nostres vides. Per tant, s’ha de tenir molt en compte a la hora de fer publicitat, anunciar algun fet, etc.

Es poden tranmetre continguts audiovisuals reproduits per el mòbil. Això és un fenòmen que cada vegada està més de moda.

Podem veure Tv a través del mòbil descarregant el programa des de internet, amb la tecnoligia 3G (tot i que està limitada) o ho podem fer amb broadcast, que s’utilitzen les freqüències de Tv (segurament, quan l’aspectre quedi alliberat amb l’apagada analògica, els serveis de telefonia mòbil incrementaran els continguts i es podrà veure tele com a casa).

Els moments de consum més freqüents són en viatges en transport públic, en moments d’espera o a casa.

Aquests continguts s’anomenen MOBISODES, que són com series però fetes amb plans més detallats i de poca duració, ja que es consumeix amb un dels aparells personalitzats que hi ha. Té una pantalla petita i no es pot mirar durant un període de temps molt llarg.

Inspirat en els sms, Twitter és un servei per conectar i estar comunicats amb la gent. Serveix per saber on estan a temps real i què estan fent.

S’envien misatges instantanis restringits a 140 caràcters com a màxim. Aquesta restricció fa que el que escriguis sigui més directe i t’ho hagis de pensar millor. Els missatges es mostren a la pàgina de perfil de l’usuari i els seus contactes.

Aquest servei ha estat criticat per la seva utilitat, però ara, comencen a sorgir idees més interessants entorn al servei: els lectors de Twitter poden rebre notícies a la seva web, al messenger, al mòbil…

Amb el pas del temps, faran que el servei sigui més accessible i fàcil per a tothom, obrint més punts d’accés.

Amb aquest títol i en català, és com valoro aquesta asignatura.

Han sigut tres mesos de millora diaria, han sigut tres mesos de actualitzar continuament i  d’estar enganxat a l’ordinador,ja sigui buscant, resumint, investigant pàgines, intercambiant opinions, etc. Crec que el Toni va plantejar l’assignatura positivament desde el primer dia i amb una idea clara.

Baix el meu punt de vista, OJALA!!! fosin així moltes de les classes o assignaturas impartidas a la UIC.

Falta xixa, amb això vull dir que falta pràctica, combinada amb teòria i això, és el que ha aconseguit el Toni.

Has aconseguit el que molts professors intenten però es queden en això, en el intent.

Has aconseguit que nosaltres aprenguem que es la web 2.0, a travès de pàgines, de videos, has portat a convidats impresionants, que fins i tot hem interactuat amb ells a travès dels blocs, i a sobre has aconseguit motivar (encara que sigui per 3 mesos) els menys inexperts en la tecnologia. 

Així es com tindrian que ser tots els professors que treballan a la Uic, que encara que el tema no tagradi com es el cas del Twitter en el meu cas, has aconseguit que m’informi uns mínims i a sobre en parli d’ell.

Per això el meu títol es Progresa adecuadament, perque hem sigut una clase que ha progresat en continguts i en qualitat, i xq dubto que algú hagi fet aquesta asignatura amb desgana.

Fin aquí, la meva part de l’asignatura de NOUS FORMATS DIGITALS

Hoy en día el teléfono ya no sirve para llamar y recibir llamadas.

El teléfono móvil es un aparato que ha pasado ha ser nuestra agenda, nuestro Ipod, nuestro despetador, nuestra televisón?

Que, que? nuestra televisión?

Si lo que escuchais, el teléfono móvil ha llegado a tal punto que ya hay séries que van destinadas a nuestros celulares.Increible peró cierto a la vez.

A mi punto de vista no veo una gran utilidad a esta evolución tecnológica peró seguro que mas de uno le parece perfecta y necesaria.

Para más información os recomiendo que pases por:

nfdUIC, calaix de sastre y cualquiera de los blocs de alumnos de nfdUIC.

Seguro que alguna vez hemos escuhado la palabra Twitter, peró como yo  no la hemos usado o no sabemos muy bien que es.

Twitter es un servicio de redes sociales y MicroBlogging que permite a sus usuarios enviar mensajes de sólo texto, con una longitud máxima de 140 caracteres, vía SMS, mensajería instantánea, o a través del sitio web de Twitter, o a través de otras páginas que tienen compatibilidad con Twitter.

Estos mensajes se muestran en la página del usuario, y son también enviadas de forma inmediata a otros usuarios.

Últimamente han comenzado a salir muchas ideas interesantes en torno a este servicio que muchos dudaban e su utilidad. Una de estas ideas es la utilización de Twitter por parte de algunos medios de comunicación(,como por ejemplo, la BBC, The Times, la CNN o el País) permitiendo a sus lectores recibir las noticias en su web, móvil, messenger o el propio Twitter.

A continuación os dejo una entrevista con el fundador de Twitter.

Després de créixer durant 25 anys, hi va haver un estancament en el mercat dels videojocs (entre els anys 2002 i 2004). Va ser un moment crític per Nintendo ja que un estancament mai és bo per cap empresa. Així que van haver de pensar en com sortir-ne.

Al fer un estudi de mercat, van adornar-se de que la generació que durant els primers 25 anys els havien anat fent créixer, no tenien temps per jugar als videojocs. La nova generació que podria consumir-ne buscava més qualitat ja que un simple joc com els que hi havien fins en aquell moment no els interessava. Per tant, van obrir portes a un nou mercat: d’aquí va sorgir el BrainTraininig i tots aquests viedojocs que han sortit aquests últims anys, com per exeple els de millorar l’angles, etc.

Tots aquests videojocs són com un entrenador personal en diferents àmbits, que ha fet que un sector de consumidors que potser mai haurien comprat cap videojoc, ara siguin un consumidor important. I per tant, han fet que el mercat creixés i sortís de l’estancament.

Albert Murillo, un expert en videojocs, va fer una conferència a la UIC el dijous passat. Jo pensava que començaria a parlar de jocs i més jocs i que no entendria res ja que en aquest món no m’hi moc massa, per no dir gens. Però la veritat és que ho vaig trobar força interessant, ja que ens va fer un repàs de la història dels videojocs i de les consoles.

Ens va ensenyar el primervideojoc que hi va haver, que era mecànic i fet amb transistors. No hi havien ni jugadors. Després també ens va mostrar el primer videjoc que sí que anava programat a l’ordinador. Va ser l’any 1961 i ocupava uns 5 o 6 k de memòria.

 També ens va parlar de Nolan Bushnell, el primer en comercialitzar una màquina de videojocs. La van posar en una universitat, i es va espatllar de tanta gent que hi va jugar.

Com us podeu imaginar, els primers videojocs eren molt senzills, sense personatges o amb naus espacials o marcians. Si ho comparem amb el que trobem ara… Qui s’ho hauria imagina’t que aquest món s’arribaria a extendre tant!!

En la conferència de Santiago Miralles, director gerent de CCRTV Interactiva, va parla de les noves plataformes digitals per distribuir els continguts. 

Em va cridar molt l’atenció el fet de que els Medis Tradicionals, com la TV i la ràdio, són uns medis que creixen molt poc o que fins i tot decreixen. En canvi, els nous medis cada vegada creixen més, com és el cas d’Internet. Santiago Miralles va explicar que la tele és consumida per gent gran, ja que el públic jove l’abandon progressivament i consumeix cada vegada més, Internet. Per tant, l’audiènia s’està sectoritzant i hi ha molta rivalitat entre les diferents cadenes, ja que costa molt atraure públic. Per causa de la rivalitat els preus baixen i per tant, la qualitat també.

Com a conclusió diria que any rere any, TV i ràdio van perdent audiència ja que aquests medis tradicionals són abandonats per la joventut. En canvi, la incersió als nous medis de comunicació puja cada vegada més, fent publicitat més personalitzada que arriba millor a l’espectador.

CCRTV Interactiva és l’empresa de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals encarregada de crear continguts i difondre els generats tant per Televisió de Catalunya com per Catalunya Ràdio a través dels nous mitjans de comunicació interactius: Internet, Teletext, mòbil, agendes electròniques, Televisió Digital Terrestre, etc. i tots aquells que puguin sortir en el futur.

CCRTV Interactiva vol assegurar la presència i la competitivitat de la Corporació i dels continguts, personatges i marques que li són propis en els nous mitjans i contribuir, així, a la normalització lingüística i cultural de Catalunya, entretenint i informant amb la nostra llengua.  

Amb tot això, s’innova en continguts interactius, serveis, tecnologia i models de negoci propis d’aquests nous canals. Amb això contribueix al desenvolupament de la societat de la informació i el coneixement.